Ara que torno a córrer de forma regular, i no em fa mal res, em vaig deixar convèncer per tornar a fer una cursa de 10km. Feia poc més de dos anys que no en feia, des de la Sant Silvestre del 2015. L'Anna Moreno, corredora i gran lectora, companya del club de lectura de l'Espolsada, em va convèncer, amb el seu gran entusiasme, que podria fer-la.
Jo tenia els meus dubtes, veient el que em costava fer els cinc quilòmetres, però em vaig apuntar igualment. Feia temps que sentia parlar de la Mitja de Granollers i del gran ambient que s'hi respirava, i em feia il·lusió anar-hi. Aquesta era la meva. M'hi vaig inscriure, i per provar si seria capaç aquesta setmana vaig fer dos dies set quilòmetres i vaig quedar prou satisfeta. Tres més semblava factible.
El dia s'ha aixecat, com ja havien pronosticat, plujós. A les 8 del matí la Núria i jo -sort d'ella, que em fa de suport d'intendència i de moral-- hem sortit cap a Granollers, per arribar a temps d'escalfar i trobar-nos amb l'Anna i els seus companys abans de la meva cursa. Ella corria la Mitja i sortia una hora més tard.
Molt ambient al voltant del Pavelló d'Esports, corredors i voluntaris, molts voluntaris, perquè l'organització d'una Mitja requereix un gran desplegament de gent. Ens hem fet les fotos de rigor, i jo ja he anat a escalfar, perquè no em passés com a la Santi Centelles.
A 2/4 de 10 en punt han donat la sortida. El recorregut de 10 era gairebé tot urbà, un carrer amunt fins a Llerona i després carrer avall, tot recte. Em feia una mica de por que se'm fes pesat, tan recte, i per això he decidit posar-me música.
Hem sortit sota un lleuger plugim, que ens ha acompanyat gairebé tot el recorregut. Els cinc quilòmetres inicials eren un fals pla, i jo anava molt conscienciada de sortir lenta. He aconseguit fer el primer quilòmetre en més de 6 minuts, i a partir d'aquí he anat fent. Anava bé, al meu ritme lent, distraient-me mirant els edificis del camí, escoltant música, que per un cop no m'ha fet nosa.
Al quilòmetre 2,5 ja començava a cansar-me, de tant fals pla. Just arribàvem a la rotonda que entra a Les Franqueses, a partir d'aquí el camí era conegut, el que agafem sempre per anar a L'Espolsada. He pensat que quan arribés al quilòmetre 3 començaria la meva nova modalitat de carrera, caminar 100m a cada canvi de quilòmetre. A més, un cop passat el terreny conegut he aprofitat que passàvem per un passeig engalanat amb bandes grogues per parar-me a fer una foto de la ciutat que s'havia vestit de groc per reivindicar els presos polítics davant tots el qui passàvem.
De seguida he arribat al quilòmetre 5, on s'acabava la pujada i començava el camí de tornada. Allà m'he trobat la Bet, fent de voluntària, m'ha fet il·lusió veure algú conegut. He aprofitat per parar-me a parlar amb ella, i uns metres després, on donaven l'aigua, he caminat una mica més per poder beure tranquil·la.
Caminar 100, córrer fins al 800, on hi havia el rètol dels quilòmetres de la Mitja, i llavors 100 metres més i un altre cop caminar 100. D'aquesta manera els quilòmetres que quedaven m'han passat força ràpid, tot i que a partir del 7 m'ha costat força.
El darrer quilòmetre, per Granollers, tot i l'ambient i l'animació, ha estat dur. La Núria m'esperava quan faltaven uns 300 metres. Com que m'ha fet la foto final allà he estat temptada d'acabar caminant, perquè com passa sempre, els arcs d'arribada es veien lluny, lluny. Però ella m'ha animat corrent a l'altra banda de les tanques i entre això i la vergonya d'entrar caminant he fet un esforç i he arribat bé.
Segons el meu rellotge, 1:06:40. Segons el temps oficial, 1:07:34. Sigui com sigui, estic contenta d'haver pogut fer-la, i haver acabat en bones condicions. A partir d'aquí, aniré entrenant-me per acostumar-me a fer 7-8 quilòmetres, i així poder fer la propera cursa de 10 en un temps millor.
