dissabte, 19 de desembre de 2015

Córrer en calma. Boira


Un matí de dissabte per a mi. Pujo la persiana i em sorprèn la boira. Un món blanquinós, reduït a un centenar de metres. 

Surto a córrer. La ciutat traspua humitat. El terra mullat, les branques gairebé nues dels arbres guarnides amb les petites gotes que deixa la boira.

Enfilo els camins coneguts de Collserola. La boira m’embolcalla, flonja. M’envolta un estrany silenci, trencat aquí i allà pel crit d’un ocell, pel “bon dia” amable d’un ciclista. Respiro aigua. Corro a poc a poc, al ritme reposat que em marca el món boirós.  




De tornada, el gris del món trencat pels colors alegres dels ciclistes, grups de nens que omplien l’aire de crits i vida. Contrastos.