dilluns, 23 de novembre de 2015

Dilluns. Onada de fred


Com si fos una nena. Com si fos la nit de reis, la nit abans me'n vaig a dormir amb el pessigolleig de l'emoció de sortir a estrenar el fred. Córrer amb fred, ben embolicada. Notar la sang corrent per les venes, els capcirons dels dits i la punta del nas glaçats. Trepitjar la gespa, sentint el crec crec del gebre sota els peus. Enfilar el camí cap a l'albada, seguint per les fulles de tots els tons de groc. Eufòria. Felicitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada