diumenge, 7 de juny del 2015

Córrer en calma arran de mar

Baixar les Rambles de Barcelona a primera hora, un diumenge, és un plaer. Una pendent suau cap al mar, sota l'ombra dels plataners, i de tant en tant un raig de sol que s'escola entre els edificis.

Després, el mar. Encara que sigui a la ciutat, l'oblides. Només hi ha blau i tu. Bé, tu i altra gent, però a primera hora hi ha prou lloc per a tots.

El millor, al final de tot. El bany. El primer bany de la temporada. Un mar-mirall net, fred.  De temporada a temporada s'oblida el plaer de submergir-se en l'aigua freda, neta, especialment després de córrer. Moure músculs diferents, flotar. 
#petitsplaers

dissabte, 6 de juny del 2015

Córrer en calma: tot el temps del món

M'agrada sortir a córrer per Collserola el cap de setmana que estic a Sant Cugat i tinc temps.Tot el temps del món. Temps per perdre'm. Temps per gaudir, per parar-me a descansar. Per mirar. Per cansar-me molt, que també és agradable.

M'agraden els senders i les cruïlles. No saber quin camí triar i triar-ne un a l'atzar. Triar el camí equivocat i poder rectificar. Com avui. Com aquest de la dreta, que m'ha portat al llarg d'un quilòmetre i mig per un camí planer, un terra flonjo encatifat de pinassa que ha acabat de sobte en una clariana.


Sí, m'agrada. Em fa sentir bé. Em fa feliç.

Córrer en calma


M'agrada ajuntar el córrer amb gaudir del paisatge i fer fotos si és el cas, per poder compartir amb la gent que m'estimo el que veig i el que sento. Normalment ho faig al Facebook, però  no tothom en té, i a més és efímer i encara que soni malament, m'agrada rellegir el que escric, de tant en tant.

Per això he decidit que recupero la idea inicial del blog, que era parlar de l'experiència de córrer, no només fer cròniques de curses, i publicaré aquí els textos breus i les imatges que fins ara posava al Facebook. 


4 de juny 2015

Córrer en calma. 

Respirar sentors dels darrers dies de primavera. 
Respirar l'aire net del matí. Deixar-se acaronar per la tebior dels primers raigs de sol. 
Gaudir de les flors que em regala el camí. 
Gaudir del meu cos en moviment tranquil. 
Gaudir.









28 de maig

Racó de pensar. Hi ha dies que la natura té més feina, costa més que faci el seu efecte balsàmic.













28 de març



Avui tothom em parlava, no sé perquè. Un senyor, que m'ha trobat dues vegades parada fent fotos, m'ha dit: "tu eres turista". 
"No, sóc d'aquí", li he respost, i he pensat "però m'agrada mirar el món amb ulls de turista i compartir-ho. Trobo que se'n pot gaudir molt més del que t'envolta, si ho mires així."