dilluns, 9 de maig de 2011

Exercici de voluntat

Hi ha dies que córrer és un pur exercici cerebral. Dies en els que gairebé perceps les ordres que el cervell transmet als músculs, un cop i un altre.
No hi ha res més. Només tu, el teu cervell i els teus músculs, les cames, en aquest cas, que s'esforcen, voluntarioses, en fer el que el cervell els va ordenant.
Hi ha dies, com avui, que els costa, pobres. Potser per aixó ets més conscient i córrer es converteix així en un exercici de la voluntat.
No és una sensació desagradable; et fa ser molt més conscient de la meravellosa maquinária que és el cos humá.