He sortit a córrer amb un amic, que m'ha dit que el meu ritme era molt bo --quan corro amb algú tinc tendència a anar una mica més ràpid del que és habitual en mi--. Per pur amor propi he hagut de mantenir aquest ritme els 45 minuts que ha durat la sortida, i per primer cop en molt de temps he notat les cames cansades, quan he acabat la sessió.
Això em fa pensar que si vull millorar la resistència i la velocitat hauré de trobar algú amb qui sortir, si més no de tant en tant, algú que vagi una mica més ràpid que jo, que m'obligui a esforçar-me. No sempre, perquè el fet de millorar només és una part de la finalitat de córrer. També hi ha la de passar-m'ho bé, contemplar el paisatge, estar una estona amb mi mateixa, i sobretot, és una ocasió per escriure, que és una de les coses que més m'agraden.
M'ha agradat la ruta que hem fet, perquè s'assembla molt a la que faig els dies de cada dia, afegint-hi un quilòmetre. Fins a l'Hospital General per l'Av. Montserrat Roig, i allà, enlloc de baixar directament al Passeig del Nard i tornar pel carrer Mallorca, ens hem desviat cap a la dreta, fent un recorregut per les diverses províncies d'Espanya, des de Guadalajara a Astúries, que ha acabat igualment al Passeig del Nard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada