diumenge, 14 de novembre de 2010

Pujant corriols

Diumenge. Em trobo descansada i amb ganes de córrer per la muntanya, de córrer estona llarga, sense presses, contemplant el bosc.

Al Parc de la Pollancreda se celebra el 12º Cros de Sant Cugat, així que busco camins alternatius per entrar a Collserola. Per la Hípica de Can Calders agafo el camí cap al Turó de la Torrefera, una pista que m'agrada molt, voltada de pins, solitària. Té dos trams de pujada que es fan força bé i un tercer que m'ha costat una mica.

He arribat a dalt de tot en 30 minuts. M'agrada parar en aquest punt, des d'on es pot contemplar, els dies clars, Montserrat i algunes muntanyes més. És un bosc de pins, amb el terra vermellós que tant m'agrada. Sempre bufa una brisa suau, que s'agraeix després de la pujada.

Dos minuts de descans i he començat la baixada. En arribar al camí que porta a Can Borrell he pensat que estaria bé provar el camí que em va explicar un amic l'altre dia, pujar cap a Sant Medir pel corriol que porta a la font de la Rata; si més no, fer un tros del camí. És un corriol molt agradable, sobretot el primer tram. El terreny és força bo, i com que no es pot córrer gaire permet contemplar els arbres i els núvols entre les branques.

He corregut uns 10 minuts muntanya amunt --en algun tram feia més pujada, i es feia incòmode-- i he tornat enrere, no pretenia arribar fins a Sant Medir. He començat a baixar sentint-me bé, perquè sabia que tot el que m'esperava, fins a Sant Cugat, era baixada o pendent suau. Per acabar de gaudir dels camins tranquils, en lloc d'anar pel pi del Xandri he anat pels corriols que creuen els camps i acaben a la plaça Rotary.

1,15h. No sé la distància, però no importa. Ha estat un plaer córrer per la muntanya, al meu aire, i estic contenta de veure que estic totalment recuperada de la lesió que tenia.

dijous, 4 de novembre de 2010

Millorant els temps

Dilluns vaig sortir amb la bicicleta a posar fites, per saber la distància que corro.

3.5 quilòmetres des del carrer Santa Maria fins a l'església de Mirasol, just després del carrer del Nard, el que vol dir que els dimarts i dijous, que s'han convertit en els dies de la setmana que surto de forma fixa, faig 7 quilòmetres. 

La setmana passada vaig fer-ho en 45 minuts. Dimarts vaig intentar millorar i vaig trigar 44 minuts i avui, que em sentia lleugera i corria gairebé sense adonar-me, 42, és a dir, he aconseguit fer el quilòmetre en 6 minuts.

No m'agraden les carreres ni sóc competitiva; corro perquè m'agrada la sensació que em produeix, per fer exercici, per poder explicar el món d'una manera diferent.

De tota manera, m'agrada millorar els temps, per el simple fet d'anar millorant. Una mica de repte personal sempre va bé. Però avui m'he adonat que per millorar t'ho has de proposar, si no hi penso corro a un ritme pausat, tranquil. Per anar més ràpid he de pensar-hi; també és divertit. Així com hi ha dies que em dedico a jugar amb les paraules, que em serveixen per enviar les meves cròniques matutines, altres em concentraré en córrer més ràpid, a veure en quant temps aconsegueixo fer els 7 quilòmetres.