diumenge, 12 de setembre del 2010

Camí a Cerdanyola

Darrer dia de vacances. Aquesta setmana m'he dedicat a la bicicleta i no he sortit a córrer fins avui. Estic contenta, perquè entre els quilòmetres de córrer i els de bicicleta aquest mes n'he fet uns 300, tot i que 200 els he fet aquesta darrera setmana, entre dimecres i dissabte.

Avui he estrenat un nou camí, que he estat mesurant en les sortides de bicicleta. He anat a Cerdanyola pel nou carril-bici, 5 quilòmetres d'anada i 5 de tornada. Des del quiosc del pavelló municipal, a la Rambla del Celler, fins a la Pollancreda, i allà se segueix la Gran Via fins al restaurant La Masia; des d'allà es continua pel tram nou fins a Can Solà, on el cap de setmana es reuneix la gent jove de Sant Cugat (fa pena veure com ho deixen tot, el diumenge al matí, amb ampolles, llaunes, gots, vidres trencats...) i es puja fins a la carretera de Cerdanyola, on comença el carril-bici. Fins aquest punt són 2 quilòmetres. A partir d'aquí, 3 quilòmetres més fins al carrer que baixa al Parc Tecnològic i al Parc de la Riera.

He corregut fins allà. Un plaer, de bon matí, amb el sol acabat de sortir, sense cotxes, amb olor a Collserola. Els turons amb els seus tons verds, el cel cada cop més blau. De Sant Cugat a Cerdanyola els pendents fan més baixada que pujada, i les pujades no són gaire fortes.

A la rotonda que baixa al Parc Tecnològic he parat. He fet estiraments mentre recuperava l'alè. Per sort és un tram amb plàtans alts, que fan una ombra molt agradable, perquè tot i ser poc més de quarts de 9 ja feia calor. He iniciat el retorn. Aquests dies, fent-lo en bicicleta, pensava que córrer de tornada seria dur, perquè els pendents, encara que no siguin molt forts, són llargs.

D'entrada semblava que no era tan fort, però per com estava quan he arribat a la Pollancreda devia ser-ho. He caminat el tram de baix, i he continuat corrent fins al final de la zona de training.

Penso que a aquestes alçades hauria de poder fer els 10 quilòmetres sense problemes. De fet, hauria de poder-los fer seguits. A banda de l'entrenament, córrer requereix una certa disciplina mental. Si fes cas al que em diu el cos, al primer quilòmetre ja pararia, perquè el començament sempre em costa molt, sempre penso que no seré capaç de córrer més de 2 o 3 quilòmetres. Després vaig fent, el cos es va escalfant, agafo el ritme de la respiració, però gairebé sempre he de parar a la meitat del recorregut. Estic segura que si fes un recorregut circular aguantaria més. Ara corro pensant en el punt mig. De tota manera, no sé si hi ha algun problema en parar a mig recorregut, si es fa menys esport. Potser no, potser va bé, fer estiraments de tant en tant.

Comença el nou curs. Espero poder seguir el ritme que he agafat aquest estiu, córrer 3 dies per setmana, encara que no tindré temps de fer 10 quilòmetres cada vegada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada