diumenge, 20 de gener del 2019

41 Cursa Moritz Sant Antoni


No sé perquè, però tinc una estimació especial per la cursa del barri de Sant Antoni, la primera de l'any. L'he corregut dues o tres vegades, sola o acompanyada, i gairebé sempre m'ha anat molt bé. Ara ja feia 4 o 5 anys que no la feia, i m'ha fet il·lusió recuperar-la, aprofitant que corro cada dia millor, perquè m'he aprimat i el turmell està gairebé recuperat. 

He baixat amb la Núria, la meva companya d'aventures i suport d'intendència. Ella corria la Miopmilla, una cursa organitzada pel Col·legi d'Òptics i optometristes, per recaptar diners per la miopia. Jo, com que no sóc miop, no hi podia participar, m'havia de quedar amb la meva cursa de 10km.

Durant la nit he anat sentint la pluja, però la previsió meteorològica deia que a partir de les 9 escamparia, i després faria més o menys bo. A les 9 hem arribat a Barcelona i allò no tenia cap aspecte d'escampar. De fet, semblava que s'animava més. Jo, optimista nata, seguia pensant que milloraria.

Hem caminat fins als Salesians de Rocafort, punt de trobada de la cursa, on ja hem arribat força molles. Molt ambient -gairebé 5.000 corredors i molts voluntaris. Hem intentat escalfar, però com que la pluja s'intensificava, ho hem deixat córrer. A 2/4 de 10 en punt donaven el tret de sortida. M'he posat música, protegida pel meu tallavents que jo creia impermeable, i he començat a córrer amb calma. 

No portàvem ni un quilòmetre que ja tenia els peus xops, i ja tant era. Cap al quilòmetre 3 he descobert que el meu tallavents no era tan impermeable com pensava, començava a tenir la samarreta força mullada. Corrent no molesta, l'aigua, ni als peus ni al cos. Així i tot, en algun moment he pensat què ens portava, a tota aquella colla de persones, un diumenge al matí, a passar-nos entre mitja hora i una hora sota la pluja, voluntàriament. Els vicis, que no atenen a raons.

El recorregut era variat, anàvem pujant i baixant pels carrers, el tram més llarg ha estat el de la Gran Via, fins al Passeig de Gràcia. Els taxistes, que fan vaga i l'havien tallada, han obert pas perquè passés la cursa, i de fet han estat pràcticament els únics que ens han animat. 

Entre la pluja i la música --i mirar de no posar tota l'estona els peus dins els bassals-- no m'he fixat gaire en els meus companys de cursa. Només en un home, entre 70 i 80 anys, amb cames de corredor, que s'anava animant en veu alta tota l'estona, i les dues estones que he coincidit amb ell m'ha servit a mi.

No sabia com correria, pensava que si em cansava sempre podia fer la meva tècnica de camicórrer, però no ho necessitava gens. Ritme tranquil, una mica per sobre dels 6' el quilòmetre --he passat l'arc dels 5km als 31'-, però sense problemes. Un got de cartró amb aigua (que tenint en compte el dia potser era mig de pluja) als 5km (felicitats a Aigues de Barcelona), i fent ziga-zagues per arribar al Paral·lel, on només quedaven 3 quilòmetres. 

Entre el 7 i el 8 el turmell ja em començava a molestar bastant, i a més era el Paral·lel, al que tinc mania, així que he caminat una mica. Molt poc, perquè caminar sota la pluja et fa sentir una mica ximple. Enfilant la Gran Via al quilòmetre 8, això ja estava. Molt sorpresa de mi mateixa, el meu cos, les meves cames, que em portaven tan bé. 

Girant cap a Floridablanca, on s'acabava la cursa, indicava 400 m. fins a la meta. 400 metres amb arcs diversos, de tots els patrocinadors. Ni aquí, que normalment se'm fa llarg, he patit. He anat fent, i he passat la meta, xopa de dalt a baix, en 1:03:48. Molt, molt satisfeta, pel temps, per la sensació, i perquè en cap moment m'he sentit cansada. 



La Núria, que m'esperava a la meta, m'ha portat a un bar acollidor i calent, i allà m'ha deixat, mentre ella se n'anava, amb altres companys, a fer la seva milla. El senyor del bar, encantador, després de portar-me un cafè amb llet boníssim, m'ha instal·lat un calefactor petit, i allà m'he quedat, donant voltes davant l'aire calent, intentant que els pantalons perdessin una mica d'aigua. No se m'havia acudit portar roba de recanvi, només una samarreta. 


Els corredors de la Miopmilla han tornat ben aviat, tots riallers i hem pogut marxar cap a casa, metro i tren. Després hem sabut que la Núria havia quedat primera de la seva categoria, i havia guanyat una medalla. Llàstima no haver-ho sabut, ens hauríem quedat al repartiment de premis. Segons ella, devia ser l'única de la seva categoria, però el que quedarà als annals no serà això, sinó que ha quedat primera :-).

Fins a la propera!




diumenge, 6 de gener del 2019

Lectures 2018

Foto de Núria Tomás Corominas. 


Aquest any ha estat molt productiu en lectures. A més, gràcies a la meva llibretera de capçalera, la Fe de l'Espolsada, una gran majoria han estat llibres que m'han aportat molt, tant a nivell literari com intel·lectual i humà, llibres de la lectura dels quals mai en surts indemne, t'interpel·len i et fan obrir els ulls a altres realitats. 

No poso les editorials, però també els hi estic molt agraïda, perquè gràcies als editors i editores de Periscopi, L'Altra, Minúscula, Angle, Les Hores, Rata, Lumen, Club editor... que s'estimen els llibres i el seu ofici, tenim la sort i l'oportunitat de conèixer i gaudir d'aquests llibres. No oblido tampoc la feina amagada, però importantíssima dels traductors. que ens permeten arribar a tota aquesta literatura que d'altra manera no coneixeríem mai.

També he fet relectures i noves lectures de sèries completes de novel·la negra, com les novel·les de Fred Vargas, que vaig haver de rellegir després de llegir-ne la nova, o la sèrie de Sebastian Bergman dels suecs Hjorth & Rosenfeldt, que em va enganxar i que no vaig poder deixar fins a llegir-me els cinc volums. 

Seria incapaç de triar-ne un, així que n'he triat cinc, que m'han agradat per com estan escrits, m'han fet reflexionar, m'han interpel·lat. Tanmateix, en general els recomanaria tots, en major o menor mesura. 

Gener
1. Gary Romain. Gos blanc
2. Marius Torres. Cartes a Mahalta (club de lectura)

Febrer
3. K.O. Knausgard. Ballar en la foscor
4. David Kidd. Històries de Pequin (club de lectura)

Març
5. Han Kang. La vegetariana (club)
6. Lucia Berlin. Manual per a dones de fer feines
7. K.O. Knausgard. Dies de pluja

Abril
8. Margaret Atwood. El conte de la serventa (club)
9. Mari Jungstedt. Una matinada inquietant
10. Roser Capdevila. La nena que volia dibuixar

Maig
11. Maggie O'Farrell. La ma que prenia la meva
12. Úrsula K. LeGuin. Historias de Terramar
13. Llucia Ramis. Possessions (club)
14. Virginia Woolf. Els anys

Juny
15. Úrsula K. LeGuin. The dispossessed
16. Kent Haruf. Capvespre ***
17. Miriam Towes. Tristes recances (club)

Juliol
18. Benedict Wells. Del final de la soledat ***
19. Laura Pinyol. El risc més gran
20. Fred Vargas. Quan surt la reclusa
21. Ayobami Adebayo. Queda't amb mi
22. José Eduardo Agualusa. Teoria general de l'oblit (club)
23. Alice McDermott. La novena hora
24. Fred Vargas. El hombre al revés
25. --. Huye rápido, vete lejos
26. --. El hombre de los círculos azules

Agost
27. Fred Vargas. La tercera vírgen
28. --. Bajo los vientos de Neptuno
29. --. Un lloc incert
30. --. Temps de gel
31. --. L'exèrcit furiós
32. Kent Haruf. Benediction
33. Paolo Cognetti. El noi silvestre
34. Erri de Luca. El més i el menys
35. H. Mankell. Botas de lluvia suecas
36. Giulia Alberico. La casa de 1908
37. Ali Sabahattin. Madona con abrigo de piel
38. Robert L. Stevenson. L'illa del tresor
39. Pere Calders. Tot s'aprofita

Setembre
40. Marta Rojals. El cel no és per a tothom
41. Chimamanda Ngozi Adichie. Americanah (club)
42. Irene Solà. Els dics
43. H. Mankell. Zapatos italianos
44. Liu Cixin. El problema de los tres cuerpos
45. Annelise Heurtier. Sweet Sixteen

Octubre
46. Natalia Cerezo. En las ciudades escondidas
47. Josephine Tey. El caso de Betty Kane
48. Najat el Hachim. Mare de llet i mel
49. Eva Baltasar. Permagel. (club) ***
50. Marta Orriols. Aprendre a parlar amb les plantes ***
51. Hjorth & Rosenfeldt. Secrets imperfectes

Novembre
52. Hjorth & Rosenfeldt. Morts prescindibles
53. --. Crims duplicats
54. --. Silencis inconfesables
55. --. Càstigs justificats
56. Golnaz Hashemzadeh Bonde. Vam ser nosaltres (club)
57. Gemma Lienas. El fil invisible
58. Anna Punsoda. Els llits dels altres
59. Silvia Alcántara. Els dies sense glòria

Desembre
60. David Foenkinos. Charlotte (club)
61, Josep M. Espinàs. Temps afegit
62. Jenny Erpenbeck. Les formes del verb anar ***

diumenge, 21 d’octubre del 2018

X Cursa DIR-Mossos d'Esquadra Sant Cugat

Després de l'aturada de l'estiu, i de recuperar-me parcialment de l'esquinç que em vaig fer a la muntanya fa dos mesos, he tornat a inscriure'm a una cursa. 

La cursa dels Mossos d'Esquadra del Dir Sant Cugat és de presència  obligatòria, l'he feta de forma gairebé ininterrompuda des del 2011. Aquest cop, a més, s'havia convertit en l'excusa per fer una activitat familiar, i reunir-nos tots els germans, corrent uns quants i en el dinar posterior, amb la resta.

Ens hem trobat amb la intenció de fer totes les modalitats. L'Àgata, el Lluís i la Núria petita, que és amiga de l'Eli i com una germana més, feien la cursa de 10km. La Núria gran corria la de 5km, seguint el seu mètode de sèries, o de camicórrer, que li va força bé. I l'Eli i jo, que no podíem córrer, la fèiem en una modalitat que ens hem inventat: caminar ràpid. 

Abans de sortir ens hem fet la foto de rigor, ben elegants amb la nostra samarreta color corall, que aquest any deu estar de moda. La Núria i jo, amb els nostres llaços grocs, perquè volem reivindicar la llibertat dels presos polítics en totes les activitats que fem.

Hem sortit ben puntuals a 2/4 de 10, amb un dia preciós i una temperatura ideal per caminar ràpid. L'Eli i jo hem vist que fèiem una mica de nosa, caminant a la sortida, i hem intentat que no ens atropellessin, posant-nos al costat. Tanmateix, de seguida ens hem quedat soles, i hem pensat que seria una cursa-caminada una mica estranya, i que potser no trobaríem el camí. Ja ens vèiem explicant que ens havíem perdut, que no havíem sabut per on havíem d'anar. 

Una sensació estranya, això de caminar tot el camí. La gent ens animava, pensant que estàvem cansades, que era massa dura per a nosaltres, i jo cada vegada que algú ens deia alguna cosa estava temptada d'explicar-los que no era això, que no estàvem cansades o poc entrenades, que de fet tenia molt mèrit que estiguéssim fent el que fèiem. I cada vegada em deia a mi mateixa que ningú n'havia de fer res, i que tant m'havia de ser, el que pensessin. 

Al final ja ens feia gràcia i tot. En el moment de separar-nos dels de 10km ja quedava només un quilòmetre, i a partir d'allà tots els voluntaris estaven pendents de nosaltres --o això ens semblava--, perquè el camí feia giragonses, i ens anaven indicant per on havíem d'anar, conscients que un cop passéssim nosaltres ja podrien marxar. Ens hem sentit com en una gimcana. 

Poc abans d'arribar al quilòmetre 4 la Núria ens ha dit que havia arribat, molt contenta del seu temps de 33', tenint en compte que feia més de dos anys que no corria curses, i que porta només un mes entrenant el camicórrer. 

L'Eli i jo hem enfilat la recta final, aguantant-nos les ganes de córrer, per fer una entrada brillant. Hem resistit, perquè som assenyades i sobretot perquè ens miraven el nostre pare i la Núria, i després no ens hauriem pogut queixar de que ens feia mal res. Ens haurien dit, amb raó, que era culpa nostra. 

Amb tot, hem fet una entrada molt digna, i molt bé de temps, 47' per fer 5km, poc més de 9 minuts per quilòmetre. Sense gairebé suar, sense posar-nos vermelles com tomàquets, com em passa a mi habitualment. 


Ens hem posat a esperar tots junts a la resta, que no han trigat gaire a arribar, primer el Lluís, en 54', i poc després l'Àgata, en 57'. La Núria petita ha arribat de seguida, en 1:05. Tots contents amb el nostre temps, cadascú en la categoria que havia escollit. 



Fins a la propera, que espero poder fer ja corrent.

diumenge, 4 de febrer del 2018

10km Mitja de Granollers



Ara que torno a córrer de forma regular, i no em fa mal res,  em vaig deixar convèncer per tornar a fer una cursa de 10km. Feia poc més de dos anys que no en feia, des de la Sant Silvestre del 2015. L'Anna Moreno, corredora i gran lectora, companya del club de lectura de l'Espolsada, em va convèncer, amb el seu gran entusiasme, que podria fer-la. 

Jo tenia els meus dubtes, veient el que em costava fer els cinc quilòmetres, però em vaig apuntar igualment. Feia temps que sentia parlar de la Mitja de Granollers i del gran ambient que s'hi respirava, i em feia il·lusió anar-hi. Aquesta era la meva. M'hi vaig inscriure, i per provar si seria capaç aquesta setmana vaig fer dos dies set quilòmetres i vaig quedar prou satisfeta. Tres més semblava factible. 

El dia s'ha aixecat, com ja havien pronosticat, plujós. A les 8 del matí la Núria i jo -sort d'ella, que em fa de suport d'intendència i de moral--  hem sortit cap a Granollers, per arribar a temps d'escalfar i trobar-nos amb l'Anna i els seus companys abans de la meva cursa. Ella corria la Mitja i sortia una hora més tard. 



Molt ambient al voltant del Pavelló d'Esports, corredors i voluntaris, molts voluntaris, perquè l'organització d'una Mitja requereix un gran desplegament de gent. Ens hem fet les fotos de rigor, i jo ja he anat a escalfar, perquè no em passés com a la Santi Centelles.

A 2/4 de 10 en punt han donat la sortida. El recorregut de 10 era gairebé tot urbà, un carrer amunt fins a Llerona i després carrer avall, tot recte. Em feia una mica de por que se'm fes pesat, tan recte, i per això he decidit posar-me música. 

Hem sortit sota un lleuger plugim, que ens ha acompanyat gairebé tot el recorregut. Els cinc quilòmetres inicials eren un fals pla, i jo anava molt conscienciada de sortir lenta. He aconseguit fer el primer quilòmetre en més de 6 minuts, i a partir d'aquí he anat fent. Anava bé, al meu ritme lent, distraient-me mirant els edificis del camí, escoltant música, que per un cop no m'ha fet nosa.

Al quilòmetre 2,5 ja començava a cansar-me, de tant fals pla. Just arribàvem a la rotonda que entra a Les Franqueses, a partir d'aquí el camí era conegut, el que agafem sempre per anar a L'Espolsada. He pensat que quan arribés al quilòmetre 3 començaria la meva nova modalitat de carrera, caminar 100m a cada canvi de quilòmetre. A més, un cop passat el terreny conegut he aprofitat que passàvem per un passeig engalanat amb bandes grogues per parar-me a fer una foto de la ciutat que s'havia vestit de groc per reivindicar els presos polítics davant tots el qui passàvem. 



De seguida he arribat al quilòmetre 5, on s'acabava la pujada i començava el camí de tornada. Allà m'he trobat la Bet, fent de voluntària, m'ha fet il·lusió veure algú conegut. He aprofitat per parar-me a parlar amb ella, i uns metres després, on donaven l'aigua, he caminat una mica més per poder beure tranquil·la. 

Caminar 100, córrer fins al 800, on hi havia el rètol dels quilòmetres de la Mitja, i llavors 100 metres més i un altre cop caminar 100. D'aquesta manera els quilòmetres que quedaven m'han passat força ràpid, tot i que a partir del 7 m'ha costat força. 

El darrer quilòmetre, per Granollers, tot i l'ambient i l'animació, ha estat dur. La Núria m'esperava quan faltaven uns 300 metres. Com que m'ha fet la foto final allà he estat temptada d'acabar caminant, perquè com passa sempre, els arcs d'arribada es veien lluny, lluny. Però ella m'ha animat corrent a l'altra banda de les tanques i entre això i la vergonya d'entrar caminant he fet un esforç i he arribat bé. 

Segons el meu rellotge, 1:06:40. Segons el temps oficial, 1:07:34. Sigui com sigui, estic contenta d'haver pogut fer-la, i haver acabat en bones condicions. A partir d'aquí, aniré entrenant-me per acostumar-me a fer 7-8 quilòmetres, i així poder fer la propera cursa de 10 en un temps millor. 


divendres, 12 de gener del 2018

Dies de festa

Tinc la sort de poder gaudir d'uns dies de festa a l'any, a banda de les vacances. M'agrada agafar-los sense cap raó aparent, només pel plaer de fer festa, és un dia de regal. 

Avui era un d'aquests dies, i semblava que l'hagués encarregat; net, fred, brillant. Tenia planejat sortir a córrer, voltant per la muntanya amb el mòbil nou, per veure si feia les fotos millor que l'anterior. Us en deixo una mostra, no sé si són millors, però realment són maques. 

He enfilat el camí cap a Sant Medir, 12 km entre anar i tornar, amb tota la calma del món, parant-me a fer fotos, caminant de tant en tant. Amb tot, estic contenta, tenint en compte que fa temps que corro poc més de 5km. Això només em passa a la muntanya, un cop hi sóc no marxaria, aniria fent sense parar, això sí, amb calma. 







diumenge, 7 de gener del 2018

El ritme regular del pas dels dies



Penso que deu ser alguna cosa atàvica el que fa que ens atreguin les sortides i postes de sol. Potser és la seva regularitat, igual que el canvi de les estacions. Passi el que passi al món, a les nostres vides, la terra i el sol segueixen el seu periple, immutables. És la nostra certesa. O potser simplement és la bellesa dels colors del cel, el que ens atreu. 

Sigui el que sigui, la sortida i posta de sol em porta sovint a rebre-les des dels punts elevats de Sant Cugat, quan surto a córrer. El mirador del Turó de Can Mates és un punt excepcional, i allà és normal trobar-hi gent, tant al matí com al capvespre. Segons el moment, les escultures de les lletres de Can Mates emmarquen una o altra muntanya de les que es veuen des d'allà dalt. Avui li ha tocat a Montserrat. 

dimarts, 2 de gener del 2018

Lectures 2017


Fa temps que no faig propòsits. Decideixo que és el moment de fer alguna cosa. Sovint coincideix amb el principi d'any, la tornada de vacances, els dilluns o els dies 1. Començaments. Sempre cal aquest impuls inicial. 


He decidit reprendre el blog, ara que torno a córrer regularment, i faig curses -curtes, però curses, al cap i a la fi--. De moment, però, l'aprofitaré pel que és la meva altra afició, la lectura, i llistaré els llibres llegits el 2017, molts menys que altres anys, pels fets del darrer trimestre, que ens han tingut amb el cap a quarts de quinze, i ens han fet canviar els llibres per les xarxes socials. 

  1. Hanya Yanagihara. Tan poca vida (club)
  2. Roald Dahl. Algú com tu
  3. David Vann. Acuario
  4. Maya Angelou. Yo sé porqué canta el pájaro enjaulado (club)
  5. John Williams. Butcher's Crossing
  6. Elena Fortun. Celia en la revolución
  7. Sylvia Townsend Warner. Lolly Willowes
  8. Kent Haruf. Nosaltres en la nit (club)
  9. Siri Husvedt. Allò que vaig estimar
  10. Dolores Redondo. Legado en los huesos
  11. Ngûgî wa Thiong'o. Somnis en temps de guerra (club)
  12. Laurie Colwin. Felicidad familiar
  13. Maggie O'Farrell. Aquest deu ser el lloc
  14. Dolores Redondo. Ofrena a la tempesta
  15. Claudia Piñero. Una suerte pequeña
  16. Chimamanda Ngozi Adiche. Americanah
  17. Tina Vallès. La memòria de l'arbre
  18. Angelika Shcrobsdorff. Tu no ets una mare com les altres
  19. Arnaldur Indridason. Hivern àrtic
  20. Rosa Ribas. Azul marino
  21. Denise Desautels. Felicitat imposada (club)
  22. Sorj Chalandon. Professió del pare
  23. Carme Torras. Enxarxats
  24. Catherine Poulain. Allí, donde se acaba el mundo (club)
  25. Kristina Sandberg. La vida a qualsevol preu
  26. Michael Ende. Momo
  27. Gloria Fuertes. Geografia humana y otros poemas (club)
  28. Alice Munro. La vista desde Castle Rock
  29. Anne Tyler. Vinegar girl
  30. Julian Barnes. El sentit d'un final
  31. Elizabeth Strout. Anything is possible
  32. Karl Ove Knausgard. L'illa de la infantesa
  33. Claire Keegan. Tres llums
  34. Joan Carreras. La dona del Cadillac
  35. Cartes des de l'illa d'Skye
  36. Gabriel García Márquez. Cien años de soledad
  37. Edith Wharton. Los niños
  38. Per Petterson. Sortir a robar cavalls
  39. Mohsin Hamid. Sortida a Occident
  40. Elisabet Riera. Llum
  41. Kent Haruf. Plainsong
  42. Geir Gulliksen. Historia de un matrimonio (club)
  43. Nickolas Butler. Al cor dels homes
  44. Vivian Gornick. Vincles ferotges (club)
  45. Colson Whitehead. The underground railroad (club)
  46. Margaret Atwood. The handmaid's tale